Ens ubiquem avui al to "Galàctic" .... la cadira N º 8 que s'ofereix buida perquè se sent un altre protagonista d'aquesta Banda Sonora (seguint l'exemple que vam escollir per determinar la Onda Encantada que estem travessant). En el respatller de la cadira diu de la ubicació: "8 és el Rayo de la RESSONÀNCIA HARMÒNICA, la base del" JO "combinat amb el corrent de la Trinitat!. 8 és l'amor fet visible, crea el flux de l'harmonia ". Què músic serà el que se sent en ella? que oferirà de si per aprofitar l'impuls ampli i generós que aporta la ubicació?
I el que entra avui a prendre seient i protagonitzar és ETZNAB (Mirall), amb el seu reflex clar, diàfan, amb l'ordre que inspira en la seva freqüència. Avança ple d'il · lusió, marcant pas segur i delicadesa en els seus moviments, és que és la "meditació", el "refejo sense fi", Ell també porta una inscripció que diu "In Lak'ech" (jo sóc un altre tu) perquè tot sigui reflex on reflectir, ja que tot el que ens envolta en la vida quotidiana és, en realitat, un reflex de com estem nosaltres.
Avui és un dia per "VEURE" ..... "VEURE'NS" .... el Mirall ens mostra tal com som però també s'entela. El mirall és el nostre treball intern, però les imatges del mirall són virtuals no reals. En realitat el veritable mirall no està fora sinó endins de nosaltres mateixos, i així com ens serveix per observar el que hem de millorar, també ens serveix per descobrir els nostres dons, ja que quan admirem alguna cosa d'una altra persona és senyal que també nosaltres podem fer-ho . És qüestió de buscar dins nostre. Si es vibra malament pot produir el sentiment de tancament, que no hi ha solucions o sortides possibles, el que comunament es diu: "Ofegar en un got d'aigua"
Personalment sento amor per aquest Segell, ja que és el meu, i m'encanta saber que vaig néixer sota el seu influx, dir el seu nom, veure la seva imatge dibuixada. A l'assabentar-me que jo era Mirall, em vaig veure identificada immediatament, però alhora em vaig adonar quantes coses jo estava fent en la seva ombra, va ser veure tot d'una a l'altra banda del mirall, i reconèixer que l'efecte d'aquest camí incorrecte estava generant trastorns emocionals, físics, anímics .... simplement no estava vivint el triomf, l'essència ..... el SER REAL! Això produeix imnumerables conseqüències negatives, que amb només veure-ho i reconèixer-ja es produeix el "CLIC" ... després d'això comença la gran tasca de des-caminar ho caminat ..... llimar arestes perfeccionistes, rols adquirits, estructures, il · lusió desmesurada, pèrdua de la veritable imatge, saber quin sóc jo de totes aquestes imágines que son, invent o crec, deixar de banda tant autojuzgamiento i imposició de deures ... i per sobretot "estimar aquesta veritable imatge que sóc" i des de allí actuar i ser .... solament des d'aquest punt real es pot "reflectir" la veritat!
És curiós el que em passa a l'haver de dibuixar els glifos (figures amb què s'identifica cada segell), sempre em passa que en arribar a Ell m'aturo uns segons com dubtant ... i es ve "sempre" aquest pensament: ¡Com em costa dibuixar! És difícil!! (O millor dit, a MI em costa) ... no hi ha una sola vegada que ho faci que no ho pensi, ni tampoc ni una sola que no em somrigui dient: el mateix em passa per portar! per manifestar! per viure-ho! COSTA! clar! i així sentirà la majoria amb el seu ... ja que quan es vol produir canvis per donar-nos tornada de l'ombra a la llum ...... costa!
Posem atenció avui a l'ordre harmònic que es produirà en l'orquestra amb aquest Mirallet que ve a intervenir en el joc i la màgia del propòsit.
Afirmació: "Jo sóc la veritat a través dels miralls, ara camí a través del mirall de la teva veritable grandesa"
Meditació: "Jo sóc l'espasa que no és l'espasa, la que pot tallar amb el que realment mai va ser, amb la reflexió d'una veritat que transcendia el mirall"
Mirall: "ETZNAB"
Segell N º 18
Governat per Neptú que li aporta misticisme, meditació i discerniment. (Anàleg Drac)
Dia diumenge: "SELI"
Mudra: Alternant un braç al mateix temps, aconseguir dalt del cap, després creuar els braços en diagonal i cap avall, com si els braços fossin espases tallant a través de la il · lusió.
a mi també em passa que em costa dibuixar la meva glifo (mà)! sempre m'aturo al i tinc la sensació de que és el més complicat de tots